ET VIGILO

Fa dies que et miro, des del meu cotxe, assentada a l'altre banda del carrer. Observo quan surts de treballar, com t'acomiades dels teus companys, com t'allunyes de la feina, camines, sense saber que jo estic allà.

Estas allà, pensatiu, caminant cap al cotxe amb el cap baix...però de sobte, et gires, com si notessis que algú et mira...Jo m'ajupo dins el cotxe, amb por de que em vegis i em reconeguis, tot i que només m'has vist un parell de vegades i mai hem parlat...

Se que tens un sisè sentit per aquestes coses, ja varies vegades he vist les teves reaccions, anticipant-te a aconteixements, que ningú sabia que passarien, però tu si...

Això fa que tingui certa por quan t'estic vigilant...i si em veus? i si et penses que estic boja? que et vull fer mal?

Només et miro perquè des del primer dia que et vaig veure en aquell bar fent un cafè, vaig sentir que tenia un vincle especial amb tu, no podia deixar de mirar-te. Intento descobrir que és el que m'uneix a tu...perquè et sento part de mi? perquè des d'aquell dia no em noto complerta si no et tinc a prop?

Estas arribant al teu cotxe, entres, el poses en marxa i passes davant el meu cotxe...uffff no m'has vist...

No se quan donar el pas, fa dies que busco motius per parlar amb tu, per fer-me notar i que em vegis...però de moment no els trobo, sóc invisible als teus ulls.

He estat uns quants dies sense veure't, sense esperar-te en els llocs que normalment visites...pensant que pot ser així m'oblidaria de tu, que devia ser una tonteria meva, pot ser serà lo millor, sembla que tu tens la teva vida i jo no tinc lloc en ella...

Començo a fer la meva vida diària, durant aproximadament una setmana, i et trobo molt a faltar...però pot ser aviat se'm passarà...

Avui és divendres, surto aviat de treballar i penso en passar per davant la teva feina a veure si avui estas treballant i per casualitat et puc veure...Quan arribo no veig el teu cotxe aparcat, i em dona molta pena veure que no hi ets...m'ha costat molt decidir-me després d'una setmana...

Decideixo marxar, però abans vaig al lavabo a la benzinera on estic parada. De sobte, quan estic a punt d'entrar, sento una presencia darrera meu, i una veu forta que em diu des del darrera:

- Ves a la part de darrera, molt lentament.

Em quedo immòbil, sense fer cas a les seves ordres, paralitzada per la por.

Em torna a parlar i em diu:

- Et penses moure o t'hauré d'obligar? No voldria fer un espectacle aquí davant.

No em podia moure, encara que sabia que era pitjor no fer-li cas...

De sobte, només amb una mà, em porta el braç a l'esquena i m'obliga a caminar cap al darrera de la benzinera...

Una vegada allà, fora de la gent, que sembla no haver vist absolutament res, em posa contra la paret. Tinc ganes de cridar, que algú em vingui a ajudar, però igual que abans, tinc por i no em puc moure.

Estic allà sola, contra la paret i sense possibilitat de moure'm.

Veu la meva por, i comença a parlar molt lentament i molt fluix:

- No t'has de preocupar per res només vull que m'expliquis que collons vols, perquè t'he vist varis dies observant els meus moviments i no entenc perquè.

No em sortia la veu. No podia dir absolutament res, però igualment, que podia dir?
Va seguir dient que acabaria malament si no parlava...

Em vaig posar a plorar... Em va girar bruscament per mirar-me a la cara, però deixant el meu cos enganxat a la paret, per dir-me que les llàgrimes no em salvarien del que m'esperava si no parlava...

No podia deixar de plorar.

Com va veure la meva por, i que allà no en trauria res, em fa agafar pel braç, molt fort perquè no comences a córrer, i em va dir que puges al meu cotxe, que marxàvem a un lloc tranquil.

Em va obrir la porta del copilot i em va empènyer a dins dient:

- Nena, no moguis ni un pel.

Va pujar al cotxe, el va arrencar i va començar a conduir...L'ambient era estrany i silenciós. No se quanta estona vam estar allà, en direcció a algun lloc. No coneixia per on m'estava portant, però tampoc m'atrevia dir absolutament res...

Quan semblava que seguiríem així durant tota la nit, em va preguntar si podia posar la radio...Vaig assentir amb el cap quan vaig veure que les paraules seguien sense sortir.

Com a mínim ara sonava la radio trencant aquell ambient tens...Molta estona més conduint...

Mica en mica em vaig anar relaxant, no sabia cap on anàvem, però portàvem tant de temps dins el cotxe que no tenia més remei que calmar-me...Em vaig atrevir fins i tot un parell de vegades a mirar-lo de reüll...

M'encanta observar les seves faccions, són dures, marcades, però alhora dolces...M'hagués agradat coneixe'l d'una altra manera, per poder-lo acariciar....però...que estic dient? estic boja? que em passa? Estic dins el meu cotxe, amb un desconegut que em porta a algun lloc...i no se amb quines intencions...

Cada vegada ens allunyem més de la ciutat, i ara recorrem una carretera de muntanya d'un sol carril...Sembla que te molt clar on anem...

Sona el meu mòbil, no se que fer, quan em diu:

- Si l'agafes et baixes del cotxe...

Deixo que soni el mòbil sense mirar ni tant sols qui era.

Abandona la carretera per la que anàvem i entra en un camí de terra cap a la dreta...aturant el cotxe a pocs metres, entre uns arbres...

Es gira cap a mi i em diu:

- Ara parlaràs? Has tingut temps per calmar-te i pensar?

La por em torna a recórrer el cos, i segueixo immòbil mirant al vidre de davant del cotxe.

- Surt del cotxe ara mateix. Jo em quedaré aquí, i vull que et posis entre aquells dos arbres d'allà mirant al fons. No tinguis por, només vull que estiguis allà fins que decideixis parlar amb mi...

Sense saber perquè, faig cas a les seves ordres, complint el que em sembla un castig pel meu comportament...Em quedo dreta entre els dos arbres que m'ha indicat durant el que em sembla una mitja hora.

Em giro per veure que fa ell, i veig que està dins el cotxe, demostrant una tranquil·litat absoluta, una fermesa i rigidesa que em fa sentir-me com una adolescent. M'indica amb la ma que m'acosti al cotxe quan em diu...parlaràs ara o t'haig de tornar a castigar?

Per fi la meva veu surt del meu cos per dir-li:

- Si clar, com tu em diguis.
- Doncs entra al cotxe i explica'm.

No se per on començar...em quedo de nou immòbil. De sobte un cop sec a la cama em fa reaccionar: comences o surts al racó?

Començo a explicar-li:

- No se com dir-ho...pensaràs que estic boja, però fa bastants dies que et vaig veure a un bar, prenent-te un tallat, sol a la taula del meu davant, mirant cap a la meva taula, on jo estava assentada llegint el diari. Ni tant sols em miraves, no existia per tu, però jo des d'aquell moment no podia parar de mirar-te, d'observar els teus moviments. Tenia la sensació de que tenia un vincle amb tu, com si estigues destinada a coneixe't. Se que és una tonteria, i segurament, simplement m'atreies com a home, i això del vincle és el que a mi m'hagués agradat.

A partir d'aquell dia he forçat trobar-me en tu en varies ocasions, fins que vaig decidir esperar-te a la sortida de la teva feina, per veure't, per conèixer els teus moviment i saber que sentia.

L'altre dia vaig pensar que sabies de la meva presencia, i em vaig espantar i decidir no veure't durant uns dies, fins avui que ja saps com ha anat. Ho sento, però és tot el que et puc dir.

Ara eres tu el que no em deies res...t'haurien molestat les meves paraules?que estaries pensant?

Et vaig dir: vols que et deixi sol? marxo una estona perquè puguis pensar?

- Estas boja nena? el que vull és una altra cosa...sinó perquè et penses que t'he portat aquí?

Silenci de nou...que trenca la seva forta veu:

- Treu-te els pantalons, les calces, i passa al seient del darrera, mirant cap al bosc.

Em trec la roba que em diu, passo al seient de darrera i em poso de genolls, sobre el seient, mirant cap al darrera del cotxe. El meu cos vestit de la part de de dalt toca el seient i el meu cos despullat de la part de baix no sap que esperar. De sobte, les seves mans recorren les meves corbes, puja des de les cames fins arribar a les cuixes i d'aquí al meu cul.

M'encanta el contacte de la seva pell, te les mans molt calentes...però no li puc demostrar, perquè tinc por que pensi que sóc una noia fàcil, i en aquest moment intento resistir-me al seu contacte.

Em diu: si no m'ho poses fàcil, ho farem d'una altra manera, i segur que no t'agradarà nena...

Però que es pensa aquest tio? el que li he explicat no li dona dret a dominar el meu cos com li sembli bé!!!

Em tomba la seient, cap per baix, deixant les meves mans a l'esquena, agafades pels canells...i deixant el meu cul preparat, en pompa...sense poder-me moure...

Segueix el seu contacte, recorrent amb les seves mans de nou, les cames, les cuixes, el cul...Em dona algun assot dient que em mereixo un altre castig per haver estat espiant-lo...No em puc queixar, perquè te raó, no és un comportament normal i accepto el castig...La veritat és que m'està agradant tot el que m'està proporcionant...em dona plaer...em deixo portar...

Sóc una nina a les seves mans...i em torna boja de plaer...

Quan acaba amb el castig, obre les meves cames, encara amb aquesta posició, i comença a acariciar-me el meu sexe, dient-me...nena estas mullada? t'està agradant eh guarrilla?

Segueix acariciant el meu sexe, primer per fora, pels llavis interiors, i el clítoris. Posa un dit a dins, després dos, i després tres, fent que el meu cos iniciï un moviment compassat...

Descorda els seus pantalons i introdueix la seva polla dins meu, sabent que ho desitjava...Entra i surt, entra i surt...Crec que mai m'havien follat amb tantes ganes, i encara menys un desconegut i al meu cotxe...

Desitjava que no pares, i ara ho sabia, havia obert el meu cor i el meu cos per ell...i estàvem gaudint d'aquell moment...

Li demano que em deslligui les mans, perquè em vull girar per veure'l gaudir..accedeix a fer-ho, em giro i segueix follant el meu sexe. Em costa aguantar l'orgasme, però no vull que ho noti i s'acabi aquesta manera de follar-me, no vull deixar de sentir el que sento...

El meu moviment és més ràpid i descontrolat i em diu: dona-me'l ara! sembla una ordre, una altre ordre per desobeir...no em coneix, però m'encanta desobeir!!!

Un cop sec de nou amb la seva ferma mà i em diu...vols un altre castig o que puta?..evidentment que no, que volia que em seguis follant!

Però no!!! para de follar-me per treure'm la part de dalt de la roba, que encara porto dient que vol veure les meves tetes, que se les vol menjar i ho vol ara. Em treu la roba, els meus mugrons sobresurten per sobre dels meus pits, convidant a la seva boca. Amb la seva llengua recorre els meus pits, jugant el meu mugró...La meva esquena s'arqueja deixant lloc als seus braços.

Em rodeja el cos amb els seus braços, posant-se sobre meu mentre torna a posar la seva polla dins meu i fent uns moviments de vaivé, compassat pels seus glutis, em fa arribar a l'orgasme, perdent el món de vista i concentrant-me en el que em fa sentir...És una sensació tant forta que m'abandono completament a ell...

La seva veu canvia de tó, tornant-se dolça amb mi i dient que desitjava això tant com jo, que feia dies que somiava amb aquest moment, veure'm allà plantada, esperant a no sabia qui, i que mai es podria haver pensat que era per ell.
Es veu que al veure'm avui a la benzinera havia pensat que havia de ser seva, però mai s'espera la meva reacció.

Això em dona confiança, em fa sentir que és la millor follada de la meva vida i que ara faria que fos la seva...

Li dic que s'aixequi i es posi sota, que em deixi ara portar el control, que li agradarà...Estranyament es deixa portar i es posa sota, posant-me jo a sobre, clavant el meu a la seva polla que està molt dura i calenta, deixant sortir aquelles petites gotes que indiquen que va molt calent.

Vull que es corri, que senti el mateix que he sentit jo fa una estona. Assentada a sobre d'ell començo a moure el meu cos, davant i darrera, observant la seva cara de plaer, i jugant amb el moviment, rapid perque arribi al extrem i lent perque encara no arribi a l'orgasme...

Sembla que aquest joc no li agrada gaire i m'agafa fort pel cabell dient que pari de jugar amb ell, que aquí l'únic que juga és ell, que jo ja porto massa dies jugant amb ell....M'empeny i m'aparta d'ell...no vull!!! només era un joc que pensava que li agradaria, però quan ha sentit que no dominava no li ha agradat...

Jo estava al racó, al costat de la porta de l'esquerra, quan m'agafa pels turmells i m'estira cap a munt, ajunta les meves cames i s'assenta a sobre, deixant els meus braços al costat del meu cos, sense poder-me moure, entre les seves cames...

Agafa la seva polla encara dura i calenta, entre les seves mans, i l'acaricia amb un ritme lent, fent que la miri mentre es toca assentat a sobre meu...M'agrada veure com es toca, i desitjo tocar-lo jo, però els meus braços estan immòbils a sota d'ell...Noto el seu cos movent-se sobre meu, mentre la seva polla suqueja, i comença a regalimar cada vegada més...crec que està a punt de l'orgasme quan em diu: Obre la boca nena!

El seu suc inunda la meva boca, i mulla els meus pits...Està calent i m'excita veure com s'ha corregut a sobre meu...Acosta la seva ma al meu cos de nou, i juga amb un dit, recorrent el meu cos, immòbil a sota d'ell, com si fes petits dibuixos a la meva pell, que fan que em senti la dona més afortunada del món, em sento relaxada i tranquil·la...

Es tomba mig recostat al meu costat i segueix jugant sobre la meva pell, despreocupat de tot i em diu: no tens la sensació de que ens coneixem de sempre?

Començo a explicar-li que a això em referia quan li explicava que sentia una connexió entre els dos, que necessitava d'ell, que volia estar amb ell, el desitjava...No se quanta estona portava mirant cap a munt, sentint el seu cos al meu costat i parlant dels meus sentiments, quan em vaig adonar, que la seva respiració era lenta i profunda...estava adormit al meu costat!

Ara era la meva oportunitat de mirar-lo, d'observar-lo, d'acariciar-lo com feia tants dies que desitjava...

Sabent que estava adormit vaig començar a explicar-li el que m'havia agradat quan em tocava, quan m'havia castigat, quan recorria amb els seus forts dits el meu sexe, com dominava el meu cos, quan jugava amb mi fent-me seva, notar la seva polla calenta dins meu, quan es tocava assentat a sobre meu, el seu suc al meus pits, els seus dits recorrent el cos...

De sobte em diu: tranquil·la, ho tornaràs a sentir...

Una fiblada al meu cos i vergonya al veure que havia sentit el que li havia explicat en veu molt i molt baixa...des d'on hauria escoltat? No m'atrevia a preguntar-li...i així, fent-se el silenci, vam dormir fins que les primeres senyals de llum vam entrar per la finestra, fent que ens despertéssim, ens vestíssim i marxéssim, deixant-me al mateix lloc on ens havíem retrobat dient: fins la pròxima nena!

Quan serà aquesta pròxima? vull tornar a sentir-lo!!!

Fi.