Pleasure Shelter: Menester

domingo, 17 de febrero de 2013

Menester


Todo cuanto sea menester
quiere mi ser de Ti recibir,
esas bellos gestos
que causan mi ensoñación,
y ese dolor que es vía
para mi buen hacer.

Atenta escucho Tus palabras,
esas que siempre me arrullan,
sean tiernas y amorosas
por completo abrumándome,
o con su firmeza implacable
en mis miles de tropiezos.

Todos los momentos,
cada uno de los instantes
dan forma a Tu obra,
forjan nuestro destino.

Unos los disfruto,
otros los padezco,
pero ante el único motivo
solo hay agradecimiento.

Yo confío en Tu quehacer,
mi credo es Tu labor,
y aunque me tambalee y caiga,
tengo clara mi existencia
y siento indudable mi porque.





8 comentarios:

  1. Me encanta: los versos y la imagen. Muy bueno, y muy excitante!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bienvenido al refu, espero que te sientas como en casa y disfrutes de mis versos.

      Gracies per la visita.
      Fins aviat

      Eliminar
    2. Fa uns dies que estic gaudint de les imatges i els textos. Senzillament genial.

      Eliminar
    3. Doncs me n'alegro molt que puguis gaudir de les meves pobres paraules...

      Fins aviat!

      Eliminar
  2. No siguis modesta. ☺☻ I no paris d'escriure (i descriure).
    Petons

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ;)
      mentre pugui així ho faré...

      Fins aviat

      Eliminar
    2. Ho dic de debò, hi ha matèria literària en el que escrius. No sé quant del que hi ha és propi, quant és vist en d'altres i quant és imaginat, però està molt bé.
      Per cert, d'on ets?

      Eliminar
    3. Vaja moltes gracies...
      Tot es propi a excepció d'algunes frases (en la categoria de maximes) o comptes on hi podras veure indicat l'autor. Si la pregunta és si és real o imaginari...doncs dir-te que una mica hi ha tot sempre...

      Eliminar